Tardor
I de fons, "Aunque tu no lo sepas" de Quique González
No m'havia agradat mai la tardor, sempre em posava melancòlic quan arribava. Amb ella s'escurça el dia, amb ella arriba el fred, amb ella s'acaba la llum de l'estiu i s'acaba la vida dels arbres, que es tornen grocs i ocres, tristos i apenats.
Aquest any però, no m'he posat trist en veure caure les fulles. Sense adonar-me'n, el meu cos s'ha adaptat a totes les coses que estic aprenent darrerament. I ho ha fet més ràpid que la meva ment, atabalada amb els afers del dia a dia. Porto dies buscant una explicació, no entenia que aquest any l'arribada de la tardor no m'hagi afectat el més mínim!
I he trobat l'explicació. He descobert que la tardor no és la fi d'un cicle, sinó l'inici d'un altre. M'he adonat que les fulles cauen per tornar-se adob, per fer una vida futura més forta. Els arbres s'automutilen per renèixer amb més energia. És una espècie de reinvenció de la que n'hauriem de prendre exemple. Sempre amb optimisme, aprofitant els moments durs per millorar i aprendre. Per ressorgir quan els vents ens siguin propicis. M'agrada la tardor. Em permet descansar, pensar, millorar.
Parc del Retiro, Madrid, Desembre 2004
Dedicat a una gran amiga que em va inspirar aquesta reflexió.
No m'havia agradat mai la tardor, sempre em posava melancòlic quan arribava. Amb ella s'escurça el dia, amb ella arriba el fred, amb ella s'acaba la llum de l'estiu i s'acaba la vida dels arbres, que es tornen grocs i ocres, tristos i apenats.
Aquest any però, no m'he posat trist en veure caure les fulles. Sense adonar-me'n, el meu cos s'ha adaptat a totes les coses que estic aprenent darrerament. I ho ha fet més ràpid que la meva ment, atabalada amb els afers del dia a dia. Porto dies buscant una explicació, no entenia que aquest any l'arribada de la tardor no m'hagi afectat el més mínim!
I he trobat l'explicació. He descobert que la tardor no és la fi d'un cicle, sinó l'inici d'un altre. M'he adonat que les fulles cauen per tornar-se adob, per fer una vida futura més forta. Els arbres s'automutilen per renèixer amb més energia. És una espècie de reinvenció de la que n'hauriem de prendre exemple. Sempre amb optimisme, aprofitant els moments durs per millorar i aprendre. Per ressorgir quan els vents ens siguin propicis. M'agrada la tardor. Em permet descansar, pensar, millorar.
Parc del Retiro, Madrid, Desembre 2004
Dedicat a una gran amiga que em va inspirar aquesta reflexió.
