La rebelion de los barbaros

Avui es commemora el 60 aniversari de l'alliberament d'aquesta fàbrica de matar, d'aquesta inhumana industrialització de la mort. Auschwitz és el simbol de com l'home pot esdevenir dolent, sigui per les causes que siguin. Auschwitz és un autèntic terror que més que oblidar cal recordar i tenir ben present, perquè només la memòria i el rebuig del que va passar ens evitarà repetir-ho. Moltes són les causes que van portar als milers de soldats alemanys a permetre aquella barbàrie, sense tenir ni el més mínim remordiment de consciència. I no perquè ells fòssin especialment dolents, sinó que una sèrie de circumstàncies els van portar a aquest camí sense retorn. Això ens ha de fer recordar el perill que tenim de repetir-ho, estar alerta, fer pedagogia del que va passar, dels valors que tot humà ha de tenir. Hem d'estar alerta a actituts feixistes que puguin sorgir en governs i en oposició. I tenir ben clar el que podem permetre i el qe no, no acovardir-nos per defensa...

¿Alguna vez has visto a los niños jugando? ¿O escuchado el chisporroteo de la lluvia en el suelo? ¿Alguna vez has seguido a una mariposa en su errático vuelo? ¿U observado al sol desvaneciéndose en la noche? Mejor detente... No bailes tan de prisa, El tiempo es corto... La música no durará. ¿Pasas cada día en el vuelo? Cuando te preguntas: "¿Quien eres?" ¿Escuchas la respuesta? Cuando el día acaba, ¿te recuestas en tu cama con los siguientes cien coros corriendo por tu cabeza? Mejor detente... No bailes tan de prisa, El tiempo es corto. La música no durará. ¿Alguna vez le has dicho a tu niño: "lo haremos mañana" y en tu apatía, no ves su tristeza? ¿Alguna vez has perdido el tacto, dejando a algún buen amigo morir porque jamás tuviste tiempo para llamar y decir "Hola"? Mejor detente... No bailes tan de prisa, El tiempo es corto La música no durará. Cuando corres demasiado rápido para llegar a alguna parte, te pierdes la mitad de la divers...

Recojo estas reflexiones del invitado de La Contra de hoy, porque me han parecido muy interesantes. Nos cuenta que debemos atrevernos a soñar, a decidir qué queremos hacer con nuestra vida, y luchar por conseguirlo. Pero nos advierte de que una vez hemos soñado, somos prisioneros de ese sueño, y que si no lo realizamos, cargaremos con él toda nuestra vida. La alternativa es no soñar, pero eso significa dejar de vivir, significa morir: "Nos quejamos porque sabemos que podemos elegir... y no lo hacemos. Si te quejas de tu mujer..., es porque hay otras mujeres. Si te quejas de tu trabajo..., es porque hay otros. Te quejas porque sabes que puedes elegir: ¡pues atrévete y elige! ¡Elige vivir!". " -¿Puedo yo cumplir cualquiera de mis sueños? -Sí, pero antes debería saber usted cuáles son sus sueños... no es tan fácil saber cuáles son nuestros sueños... Porque nos los negamos, los reprimimos. Mucha gente no se atreve a soñar. Por lo que sea, han llegado a la conclusión ...

De la catàstrofe humanitària sense precedents que s'ha viscut a l'altra banda del món en parlaré poc, doncs molt és el material i les imatges que hem llegit i vist en les darreres setmanes, però sí que m'aturaré en un petit detall que ha sorprés a la comunitat científica. Resulta que entre els milers de morts no s'hi troben elefants ni búfals, ni senglars, ni monos... Resulta que van ser capaços de sentir que una catàstrofe estava a punt de succeir, i van fugir en direcció contrària, refugiant-se a les parts altes dels voltants. Fins i tot en parcs naturals, on hi ha una abundància d'animals, no s'han registrat víctimes entre els animals capaços de fugir relativament ràpid (el que exclou a tortugues i cocodrils). Els humans, mentrestant, que ens vanagloriem de la nostra superioritat, hem estat incapaços de fer que més de 150.000 persones hagin perdut la vida. Tota una lliçó d'humiltat que ens hauria de fer reflexionar sobre com tractem el medi ambient ...

I sonant... perfidia, de Xavier Cugat Ja fa setmanes que ho pressentia, aquest 2005 serà apassionant. Tot just l'acabem de començar, i bé, apassionant, com vaig pronosticar. Us desitjo que sapigueu aprofitar-lo perque només si ho sabeu fer, serà apassionant. I gràcies a tots els que heu fet de l'any 2004 un any molt profitós, dur però profitós. I com que cada any té les seves coses, m'he dedicat pers uns moments a pensar com catalogaria els darrers anys: - El 2003 un any perdut. - El 2002 un any intens. - El 2001 un any lúdic. - El 2000 un any de proba. - El 1999 un any de vida. - El 1998 un any d'estudis. - El 1997 un any de canvis. - El 1996 un any de reafirmació. - El 1995 l'any de creació de la Quimaxo Corp., l'any que dóna inici de l'era moderna.