Incomprensió:
Trobem a la secció de Tanzània de la Quimako Corp. una reflexió sobre les sensacions que es tenen en tornar d'un camp de treball i m'han semblat interessants, aixi que us les poso a continuació:
Quan tornes al primer món, comença la vertadera duresa del camp de treball. És més fàcil acostumar-te a la vida africana que re-acostumar-te a la vida europea. L'home és capaç de superar les més grans adversitats, i davant l’escassetat de recursos i comoditats, presenta una capacitat d'adaptació realment sorprenent. Això unit a l'hospitalitat africana va fer que en pocs dies ens sentíssim com a casa. Però l'home no s'adapta tant fàcilment a les injustícies i a les coses que creu incorrectes, ans al contrari, s'hi revela i s'hi sent profundament incòmode. En tornar t'adones de lo injust que és que pel fet de néixer en un lloc o en un altre, les coses siguin tant accessibles o tant escasses. T'adones de la quantitat de recursos que malgastem aquí, i les oportunitats que desaprofitem T'adones de tanta gent que es queixa injustificadament mentre ningú fa res per ajudar a qui realment té raó de queixar-se. T'adones de la banalitat dels problemes que tenim aquí si els posem en context amb els problemes que tenen allí.
Fruit d'això, en tronar del Camp de Treball, t'adones que la teva percepció de la vida ha sofert notables alteracions i que els teus valors han canviat. I si no fos així, és que no seriem humans, perquè el que es veu i viu allí, no pot deixar a ningú indiferent. Així doncs, algunes de les coses que abans de marxar veies normals, ara deixen de ser-ho, i altres fins i tot et fan fàstic. Tots tenim nombroses experiències que ho demostren, com el fet de no poder-te prendre un granitzat perquè penses en totes les carències que hi ha allí, i que amb el seu preu menjaria una persona durant dos dies. O el fet d'anar a dinar a la Illa i alterar-te en veure a tanta gent amunt i avall, carregats de bosses, mentre et preguntes on ho posaran tot si ja tenen els armaris plens de roba. És xocant acceptar que la nostra societat és com és i que, tot i que podem aportar el nostre granet de sorra per canviar-la, no ens queda més remei que conviure-hi.
Quan tornes et qüestiones moltes coses, però, i aquesta és una sensació que hem tingut tots els participants del CTM, sents que hi ha poca gent a qui puguis acudir, perquè és difícil que algú t'arriba a entendre. Cal haver estat allí, treballant colze per colze amb ells, per entendre el que ens passa pel cap en tornar, i la revolució mental per la que estem passant. Fins i tot amics amb qui creies tenir els mateixos punts de vista, ara et semblen distants.
Però aquesta sensació de caos e incomprensió va minvant amb el temps, a mesura que acceptes la realitat i et replanteges les coses fins tornar a posar ordre, de cara a fer compatible el que hem après amb la nostra pertinença al primer món. En definitiva, a mesura que vas traient les conclusions apropiades de l'experiència que acabes de viure.
Els qui no hagueu estat en un camp de treball, potser trobareu que això són tonteries, o que soc un exagerat, però ho volia escriure, per a que la gent que s'animi a fer una experiència semblant en sigui conscient, i sobretot, no es pensi que és una persona estranya quan tingui aquestes sensacions, perquè ens passa a tots.
Quan tornes al primer món, comença la vertadera duresa del camp de treball. És més fàcil acostumar-te a la vida africana que re-acostumar-te a la vida europea. L'home és capaç de superar les més grans adversitats, i davant l’escassetat de recursos i comoditats, presenta una capacitat d'adaptació realment sorprenent. Això unit a l'hospitalitat africana va fer que en pocs dies ens sentíssim com a casa. Però l'home no s'adapta tant fàcilment a les injustícies i a les coses que creu incorrectes, ans al contrari, s'hi revela i s'hi sent profundament incòmode. En tornar t'adones de lo injust que és que pel fet de néixer en un lloc o en un altre, les coses siguin tant accessibles o tant escasses. T'adones de la quantitat de recursos que malgastem aquí, i les oportunitats que desaprofitem T'adones de tanta gent que es queixa injustificadament mentre ningú fa res per ajudar a qui realment té raó de queixar-se. T'adones de la banalitat dels problemes que tenim aquí si els posem en context amb els problemes que tenen allí.
Fruit d'això, en tronar del Camp de Treball, t'adones que la teva percepció de la vida ha sofert notables alteracions i que els teus valors han canviat. I si no fos així, és que no seriem humans, perquè el que es veu i viu allí, no pot deixar a ningú indiferent. Així doncs, algunes de les coses que abans de marxar veies normals, ara deixen de ser-ho, i altres fins i tot et fan fàstic. Tots tenim nombroses experiències que ho demostren, com el fet de no poder-te prendre un granitzat perquè penses en totes les carències que hi ha allí, i que amb el seu preu menjaria una persona durant dos dies. O el fet d'anar a dinar a la Illa i alterar-te en veure a tanta gent amunt i avall, carregats de bosses, mentre et preguntes on ho posaran tot si ja tenen els armaris plens de roba. És xocant acceptar que la nostra societat és com és i que, tot i que podem aportar el nostre granet de sorra per canviar-la, no ens queda més remei que conviure-hi.
Quan tornes et qüestiones moltes coses, però, i aquesta és una sensació que hem tingut tots els participants del CTM, sents que hi ha poca gent a qui puguis acudir, perquè és difícil que algú t'arriba a entendre. Cal haver estat allí, treballant colze per colze amb ells, per entendre el que ens passa pel cap en tornar, i la revolució mental per la que estem passant. Fins i tot amics amb qui creies tenir els mateixos punts de vista, ara et semblen distants.
Però aquesta sensació de caos e incomprensió va minvant amb el temps, a mesura que acceptes la realitat i et replanteges les coses fins tornar a posar ordre, de cara a fer compatible el que hem après amb la nostra pertinença al primer món. En definitiva, a mesura que vas traient les conclusions apropiades de l'experiència que acabes de viure.
Els qui no hagueu estat en un camp de treball, potser trobareu que això són tonteries, o que soc un exagerat, però ho volia escriure, per a que la gent que s'animi a fer una experiència semblant en sigui conscient, i sobretot, no es pensi que és una persona estranya quan tingui aquestes sensacions, perquè ens passa a tots.
