Felicitat després de patir una tragèdia

-

Es pot ser feliç després d'una desgràcia com perdre un fill? 

Bona pregunta. Primera idea: la felicitat en aquest món sempre és imperfecta. No hi ha felicitat perfecta com no hi ha família perfecta ni institució perfecta. A vegades ens fem unes expectatives totalment desmesurades. El matrimoni feliç... Tot això no existeix. Sempre hi ha el que en català diem el si no fos. En segon lloc, diria que és possible la felicitat fins i tot després d'una pèrdua com la que jo he viscut. Ara, s'ha de saber què és la felicitat. 

"Hi ha molta confusió sobre què és la felicitat, conec gent que viu situacions molt plaents i se senten uns desgraciats"

Expliqui'ns. 

Avui dia crec que hi ha molta confusió sobre què és la felicitat. Sovint la confonem amb el plaer físic. Pots tenir un bon àpat, una relació sexual plaent, pots estar en un jacuzzi i sentir-te molt desgraciat. Jo conec gent que viu situacions molt plaents i se senten molt desgraciats. La felicitat tampoc és el benestar material, que a tothom agrada. Com també hi ha gent que viu precàriament i té una vida plena. Crec que és possible una felicitat imperfecta en aquest món tot i haver viscut una tragèdia així.  

I com es pot recuperar una felicitat imperfecta després d'una tragèdia així? 

Hi ha un trípode d'elements. Això té a veure, en primer lloc, amb tenir uns vincles de qualitat. Jo he perdut un fill i això és una tragèdia. Però afortunadament, jo tinc amics de qualitat, una família de qualitat, la meva dona, les meves filles. No puc entendre una vida feliç si tens unes relacions tòxiques, si vius situacions d'humiliació, explotació, tot això que és tan freqüent. En segon lloc, necessites un projecte de vida, un horitzó noble. Les persones que treballen per horitzons nobles, per causes de justícia, d'educació, de pau, tenen la sensació que la vida té sentit i això genera un benestar interior. I en tercer lloc, per una felicitat imperfecta també compta tenir una certa estabilitat. Estar sempre amb l'ai al cor tement que et faran fora de casa, t'acomiadaran de la feina o la teva parella et deixarà no pot ser. 

Entrades populars d'aquest blog

Prepareu-vos per començar un any apassionant!

-
I sonant... perfidia, de Xavier Cugat Ja fa setmanes que ho pressentia, aquest 2005 serà apassionant. Tot just l'acabem de començar, i bé, apassionant, com vaig pronosticar. Us desitjo que sapigueu aprofitar-lo perque només si ho sabeu fer, serà apassionant. I gràcies a tots els que heu fet de l'any 2004 un any molt profitós, dur però profitós. I com que cada any té les seves coses, m'he dedicat pers uns moments a pensar com catalogaria els darrers anys: - El 2003 un any perdut. - El 2002 un any intens. - El 2001 un any lúdic. - El 2000 un any de proba. - El 1999 un any de vida. - El 1998 un any d'estudis. - El 1997 un any de canvis. - El 1996 un any de reafirmació. - El 1995 l'any de creació de la Quimaxo Corp., l'any que dóna inici de l'era moderna.
Més informació

La salsa de la vida

-
Y sonando... La extraña pareja, de Ismael Serrano A veces nos pasan cosas inesperadas. El mundo nunca deja de sorprendernos, para lo bueno y para lo malo. Y cuando es para lo malo, nos preguntamos el porqué y no lo encontramos. En esos momentos nos damos cuenta que las cosas no son como creíamos. También a veces confiamos en gente que después nos falla. No entendemos los porqués ni las razones. Pero el tiempo nos acabará dando la respuesta. Son estas cosas la salsa de la vida, lo que nos hace ser humanos, lo que nos permite avanzar orgullosos. Paradójicamente, son las dificultades lo que más quiero en la vida, porque me permiten demostrarme quién soy, pero son lo que menos deseo en la vida porque me hacen sufrir. Os pongo un trozo de la canción que ha inspirado esta reflexión: "La noche debilita los corazones, noches de funeral, de vino y rosas. Brindemos por el amor y sus fracasos, quizás podamos escoger nuestra derrota. El sol limpia las calles, la memoria, feroces pasiones aten...
Més informació